20 de març
Dia Mundial de les Arts Escèniques per a la infància i la Joventut
Recordes la primera vegada que vas anar al teatre?
Els llums es van atenuar, el teló es va aixecar i la vida fora de la sala va desaparèixer. Vas riure, vas somiar, et vas sorprendre amb aquella aventura que va sorgir davant dels teus ulls. El recordes?
Des d'ASSITEJ Espanya hem fet aquesta petita peça per fer-nos recordar la màgia d'aquesta experiència.
Comparteix aquest àudio a la teva sala, a la teva funció, amb els teus amics i amigues i permet que els nens, nenes i joves d'avui tinguin aquesta magnífica vivència. Imagina l'espurna als ulls, comparteix la màgia. Defensa el dret a l'accés a les arts escèniques.
Volem que aquest dia sigui una celebració de totes les persones que, d'una manera o altra, estem vinculades a les arts escèniques, professionals del sector, però també docents i, per descomptat, públic. Volem que cadascú ho celebri a la seva manera, però que, en certa manera, ho celebrem tots junts i juntes, per això us demanem que compartiu els vostres missatges i celebracions a través dels hasthags #portaunanenalteatre # portaunnenalteatre #takeachildtothetheatre. https://diamundialartesescenicas.com//manifiesto/.
Som més de 90 països celebrant aquest dia, uneix-te a la celebració!
Missatge oficial Dia Mundial de les Arts Escèniques per a la Infància i la Joventut
Porta un nen/a al teatre O porta el teatre al nen/a!
L´objectiu d´aquesta campanya és facilitar l´accés al teatre ia les arts escèniques a tots els nens, nenes i joves. En reconèixer el paper de l'adult en aquest sentit, tenim un doble enfocament: el de l'adult que té cura del nen, la nena o el jove, el que en possibilita l'accés a la cultura; i el dels artistes que creen les obres que poden arribar a la infància i la joventut allà on es trobin.
Aquest dia – 20 de març del 2024 – és un moment perquè els nostres membres de tot el món analitzin el que està passant al nostre sector, a les nostres societats i als nostres públics. Com a associació mundial que treballa per la unificació dels professionals i pels drets de la infància i la joventut a les arts i la cultura, ens hem de fer les preguntes que ens afecten a tots. Advocar vol dir mirar més enllà del nostre propi cercle d'influència i preocupació personal. És una manera d'obrir-nos a qüestions més àmplies relacionades amb els drets humans i amb el valor de la infància i la joventut en els nostres contextos i en relació amb el món. Què tenim en comú en tots els contextos?
Creiem en el poder del teatre i la interpretació. Ens permet explorar idees que amplien allò que veiem i entenem altres parts del cervell, el cor i l'esperit. Ens ofereix una connexió humana. Inspira fantasia i imaginació i tracta temes impossibles amb alegria i cor. Implica els joves en un intercanvi empàtic que permet la transformació individual i col·lectiva. Utilitza totes les intel·ligències. Recorre a tots els sentits per crear sorpresa i estimula pensar. Això és el que fem, a tot el món, on sigui que es reuneixin els nostres membres i ho fem amb coneixements, habilitat i enginy. Ho fem als carrers i als grans teatres, a les escoles, a les llars i als escenaris. Fem teatre per, amb, per i sobre la infància i la joventut, on siguin. Els nens, les nenes i els joves necessiten el teatre i l'espectacle i, a causa de la seva falta de poder, necessiten que els adults els ajudin a experimentar-lo.
A mesura que s'acosta aquest Dia Mundial del Teatre som profundament conscients de la feina que es realitza al nostre sector per ai amb els joves i les famílies que són víctimes de la guerra, el terror, els conflictes polítics i domèstics, la pobresa, la violència , el desplaçament i la manca d'habitatge, la discriminació. Alguns s'han preguntat: “Com podem continuar parlant del futur del teatre i les arts escèniques en aquest món? Què importa al costat de la tragèdia i la injustícia que ens envolta?”. Crec que en fer teatre i espectacles per ai amb la infància i la joventut estem compromesos contínuament en un acte d'esperança. La nostra forma d'art ofereix interpretació i connexió directa amb temes i situacions a què s'enfronten les infàncies a la seva vida quotidiana i que els poden parlar amb una veu que escolta i comprèn. La reflexió sobre la seva pròpia situació es veu afavorida pel que podem obrir de manera segura, oferint la veritat juntament amb la possibilitat i imaginant un futur o un camí que pot suscitar idees en els joves sobre allò que podria ser diferent. L'acte de crear és esperançador.
Per a nosaltres, com a artistes, i per a nosaltres, com a adults que facilitem l'accés de la infància i la joventut a l'art, a la cultura ia la creativitat, és important fer-nos preguntes. Si no ens adonem i validem la vostra experiència en el joc i en els àmbits de la imaginació, sense les històries i la possibilitat d'evasió, diversió i alegria, sense l'exploració de la bondat i la humanitat que acompanya aquest públic, podem entendre'ns nosaltres mateixos? Sense el desenvolupament de la capacitat real d'acció i participació de la infància i la joventut, podem mantenir la nostra esperança pròpia?
Potser ara ens hem d'adonar que no tot depèn de nosaltres, i caminant al costat dels nens, nenes i joves podem reconèixer i treure forces del poder de la seva imaginació i del seu sentit innat i instintiu de la possibilitat.
Sue Giles AM
Presidenta ASSITEJ Internacional
Missatges dels nens de Cuba pel dia Mundial 2024
(De 24 de maig al 2 de juny se celebra a Cuba El Congrés Mundial d'ASSITEJ Internacional)
Al nostre Planeta, on amb prou feines les espelmes de la Pau, la Fe i l'Amor s'apaguen en un fosc present, entre pèrdua de valors, les crisis climàtiques, la pobresa extrema i les guerres fraticides, les veus dels nens emergeixen com a llum de l'Esperança. Per als amics i col·legues de les arts escèniques del món, des d'un petit i solidari arxipèlag del Carib llatinoamericà, aquestes veus les ens regalen, amb un somriure al futur, aquests missatges d'amor en aquest Dia del Teatre per a la Infància i la Joventut . Són nens i adolescents, que des de l'escola, les arts i el teatre han estat llavor en la formació educativa i social, des de diferents comunitats, poblats i ciutats de Cuba, on han arribat educadors, instructors d'art i professionals de l'escena. En les veus, ens fan fe a la prèdica martiana com a guia de treball: “-Per als nens treballem, perquè els nens són els que saben estimar, perquè els nens són l'esperança del món.-” (ASSITEJ Cuba)
Massiel Amalia Wilson De Armes (Remeis, Cuba, 8 anys)
Vaig néixer en una família d'artistes, l'art sempre m'ha envoltat. El meu besavi, un gran cantant que sense assistir a escola va aprendre a tocar de gran manera la guitarra. Ell les feia ia més cantava. La meva àvia una compositora capaç de crear qualsevol sentiment en cançó. La meva mare és ballarina professional. I així sempre plena d´art passa cada dia de la meva vida. La meva mare sempre m'explica la graciosa història del dia que em va descobrir davant del mirall fent cares diferents. En aquell moment diu que va pensar, sens dubte aquesta nena serà actriu. Vaig créixer veient a la meva ciutat el millor grup de teatre infantil que per a mi existeix. El teatre Guinyol Fidel Galván del meu bonic Remeis. I sempre vaig voler ser-hi com ells donant alegria a tots. Tinc la felicitat de formar part d'una companyia infantil teatre músic dansaria que em fa molt feliç. Fer teatre per a mi és donar vida a les diferents històries que veiem cada dia. Puc demostrar alegria, tristesa, enuig, sorpresa i molts molts sentiments més. He pogut complir el meu somni de ser artista i fer-ne part de la meva vida diària
Els meus tallers preferits són els de teatre, els gaudeixo molt. Cada personatge em permet ser una nova nena, de cadascú aprenc alguna cosa nova. Però sens dubte el més important que he après és que com diu la mare al teatre és la més completa de totes les arts.
Patrícia de la Caritat Bricuyet Aguilar (Bayamo, Cuba, 7 anys)
Hola ASSITEJ
Carta d'una nena cubana
Jo em dic Patrícia de la Caritat Bricuyet Aguilar, tinc 7 anys i estic al teatre des dels 3 anys, a mi m'encanta actuar.
El teatre per mi és com una altra família, perquè m'ensenya coses que jo no sabia, per exemple, a no rendir-me a la primera vegada. És estar reunits nens i pares. Que hi ha més oportunitats a la vida, em va ensenyar a ser una millor persona, a expressar-me de diferents maneres, utilitzant el meu cos i moltes coses més. He actuat en obres del projecte Teatral Infantil “Los Andantinos”. Elles són: “Les flors ballarines”, “El petit príncep”, “Fantàstics pallassos”, “Homenatge a Charles Chaplin”, “Monòleg de la Bruixa”. Ha estat bo estar en teatre, perquè m'informo de les obres, crec amics i amigues, em sento millor, conec altres llocs fora de casa meva. Les obres de teatre que he vist són: “El model”, “A les tres d'una vegada”, “Per què Alicia”, “Faro”. Jo vaig entendre que Faro és el nostre país, i que el nostre país és important, ho hem d'estimar. De l'obra perquè Alícia, vaig entendre que Alícia vol canviar el seu món i que sigui millor. Doncs els altres no volen canviar les coses dolentes del seu món i la reina maltractava els altres personatges.
Sense el teatre no hi hagués obres, ni cultura, ni actuació.
Adéu ASSITEJ
Sofia Díaz Rodríguez (l'Havana, Cuba, 14 anys)
Per mi el teatre és un refugi. Un, en què les persones podem deixar de banda la nostra identitat i transformem en els personatges menys pensats que pugui idear la ment d'un dramaturg. És un món paral·lel al nostre on, tant a l'escenari com al públic, podem gaudir d'una barreja perfecta de les arts.
Vaig començar el meu vincle amb el teatre gràcies a la meva mare, actriu-titellaire de teatre per a nens. Des de petita he viscut gran part de la meva vida barrejada amb el públic, o sent jo mateixa una de les persones que pugi a l'escenari a representar un personatge. Sento la meva familiaritat i el meu amor cap a ell, gràcies al fet que fos sóc algú que de vegades es consumeix en la introversió; en canvi, en actuar sento la mobilitat i la necessitat de sentir-me com una altra persona, algú que només vol fer arribar el seu art als altres, sento que el meu veritable jo va quedar fora de l'escenari i que en aquell instant visc pel que faig. Avui dia veig aquest art com una part primordial de la meva vida, i sento que sense l'espectacle no seria jo.
En entrar a un teatre sentim la necessitat d'unir-nos a la posada en escena, des de conèixer la trama fins a familiaritzar-nos amb els personatges. El teatre és una empresa de vida, on l'actor s'apropia de la manera de parlar, de vestir, de moure's i fins i tot s'apropia dels pensaments del personatge. Ens dóna, una segona casa on ens sentim aptes per riure o fins i tot plorar.
Vet aquí la seva gran importància. La seva capacitat per tornar-nos persones cultes i sobretot, per deixar-nos portar una mica per les sensacions humanes, i oblidar que fora de l'escenari hi ha alguna cosa més que no sigui art. Per això insisteixo, en la necessitat escapar de la realitat i anar al teatre.
Cristian Manuel Artola Rodríguez (Illa de la Joventut, Cuba, 12 anys)
La mare em diu sempre que quan estava encara a la seva panxeta, ja em portava al teatre.
Jo crec que per això m'agrada tant. Moltíssimes vegades m'ha permès actuar amb ella i durant la pandèmia de COVID-19 gravàvem també amb el meu germanet Cristofer vídeos graciosos a casa per divertir-nos i compartir a les xarxes socials. Jo crec que sense el teatre la vida seria molt avorrida.
Saharis Borges López (Illa de la Joventut, Cuba, 17 anys)
El teatre és la meva vida. Des que era petita actuo i m'han dit que em veig molt maca. Amb el teatre he après moltes coses; a parlar millor, a fer nous amics. Us agraeixo a les meves professores Teresita i Meilim per ensenyar-me i ajudar-me a seguir endavant. Actuar em fa feliç, per això viuré per actuar als teatres i fer els nens molt feliços.
Comparteix a les xarxes els teus missatges i programacions amb el hastag #Lportaunnenalteatre #takeachildtothetheatre
Catalan 
Spanish 
Basque 
Galician 
English