Animalets, una història trocha

Mariquilla és una nena feta d'escuma de mar, sorra calenta i papes amanits.
Mariquilla és yeyé com la gosseta Marilyn i li agrada arrencar a córrer.
Mariquilla de vegades és ferotge, com el llop de la tos.
Quan Mariquilla era petita li agradava amagar-se darrere de la porta de la cambra de bany i tallar-se els cabells amb una tisora.
Quan Mariquilla era petita la seva veïna li deia a grans veus que ella era dolenta, més dolenta que una rata cana «cria» en una figuera de moro i Mariquilla s'ho va creure. Mariquilla no sabia que malgrat tot això, ella era bona.
Aquesta és una història trota i molt seria d'animals humans, uns t'espanten i els altres et somriuen i t'agafen de la mà.
Parlem de la por a l'abandó. De l'assumpció de responsabilitats que queden grans a la protagonista. Però ho fem des de l'humor i la tendresa.

• Trochería és una paraula utilitzada a Huelva per dir que una cosa és una ximpleria, sense cap ni peus, però divertida. Una història trocha és doncs una història ximple. Qui explica treseries és una persona trocha.